Guardó Salvador Casanova



Espai informatiu del Guardó SC

Sempre he estat insubornablement fidel a la terra

i no he escatimat cap esforç al seu servei.

Hi ha tantes i tantes maneres de fer-ho!


Salvador Casanova i Grané (1918-1982)

Salvador Casanova i Grané, de família obrera, nascut a Badalona l’any 1918, especialitzat en construcció de models per a foneria, sempre va sentir-se orgullós de la seva condició d’artesà. I si bé va tenir el seu propi taller, mai no estigué dominat per l’afany de lucre. No pretenia fer-se ric. Treballava només per satisfer les seves necessitats bàsiques, que no s’encaminaven cap al luxe; tampoc no el seduí l’afany consumista. Les apetències d’ell anaven per altres viaranys. Va seguir estudis musicals i aprengué a tocar el piano i el violoncel, per al seu propi gaudi. Tenia cinquanta anys i escaig quan es va llicenciar en Història.

Va començar a intervenir en la vida pública del país d’una manera ben modesta: contribuint a organitzar ballades de sardanes i alguna altra activitat folklòrica. També va fer classes de català; una mena de docència que durant una gran part de l’època franquista esdevenia una forma abnegada de militància patriòtica. I és en aquest mateix sentit, el del patriotisme, que es va produir el seu ingrés en organitzacions de resistència nacional que es trobaven al seu abast. Així, després d’haver tingut contactes amb gent del grup conegut per la sigla CC (grup del qual formava part Jordi Pujol) s’incorporà al Front Nacional de Catalunya (FNC), si bé al cap d’un cert temps, seguint els companys que van escindir-se’n, ingressà al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN).

A les eleccions del 15 de juny de 1977, Salvador Casanova va encapçalar la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme (CUPS), que pretenia mantenir l’esperit unitari que l’Assemblea de Catalunya havia representat, i que desapareixia en el moment que els partits polítics, en deixar de ser clandestins i tenir, per tant, cada un d’ells, la possibilitat de destacar-se dels altres i accedir al poder, no solament no sentien la necessitat de continuar lluitant plegats, sinó que cada un volia amidar les seves forces, en relació als altres, a les urnes.

Salvador Casanova, però, es negava a acceptar aquesta realitat i per això fou dels qui es van obstinar a mantenir viva l’Assemblea de Catalunya quan ja pràcticament tothom l’havia abandonada. Creia que l’estructura d’aquest organisme era la més idònia, per no dir l’única, que permetia de continuar mobilitzant el poble català pel camí de la llibertat. Ho va creure fins a la seva mort, esdevinguda el 21 de juny de 1982.

Fèlix Cucurull

Del prefaci del llibre Per una nova Ibèria


Semblança de Salvador Casanova from Granollers on Vimeo.


Altres enllaços relacionats: www.salvadorcasanova.cat

Anuncis